Els indianos eren negrers

 Teories conspiranoiques vilanovines


Els indianos no són seguidors del personatge fictici, arqueòleg aventurer i professor universitari estatunidenc Indiana Jones, sinó que eren els aventurers i comerciants (normalment de casa bona) que emigraven a les colònies espanyoles a Amèrica, i tornaven després d'haver fet fortuna. Altrament dit, després d'haver fet les Amèriques.


Vilanova i la Geltrú, coneguda com l'Havana Xica, és una ciutat indiana: Va tenir un pes important a Catalunya durant aquella època per l'alt índex d'emigrants a Amèrica, els qui van deixar una gran riquesa patrimonial quan van tornar.

Però d'uns anys ençà hi ha un moviment geopolític que pretén malmetre el bon nom dels nostres prohoms relacionant-los amb l'esclavitud i avui, "Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Esclavatge i del Comerç Transatlàntic d'Esclaus", és un bon moment per fer-hi front perquè, qui pot pensar que un català (gent de pau com som) podria haver fet ús d'altres persones com a força de treball o bé com a mercaderia?



La burgesia catalana ha sigut, és i serà solidària i llibertària, i de ben segur que va ser ferma defensora de l'abolicionisme anys abans de que es generés aquest moviment. Però aquesta teoria de la conspiració defensa tot el contrari, de fet a la pròpia Viquipèdia és pot llegir que "la burgesia catalana no va ser una excepció a la resistència a l'abolicionisme. L'any 1841 la Junta de Comerç de Barcelona inicià una sèrie d'accions en contra del creixent moviment abolicionista internacional [...]. Dins d'aquestes accions es troben la creació de diverses reunions a favor de la continuïtat de l'esclavisme en les quals hi participa l'empresari Miquel Biada. Bona part de la burgesia catalana va estar totalment en contra dels principis d'aixecament d'independència de l'illa cap a 1844 i posteriorment a la guerra de 1869. La primera força militar que va arribar a l'illa a la coneguda com a Guerra dels 10 anys va ser un batalló de voluntaris catalans que anaven marcats amb el distintiu de la barretina."



El lobby marxista cultural, instigador d'aquesta conspiració, van pressionar el govern local actual, amb suficient força, per aconseguir que es creés un suposat grup d'estudi per eliminar tots els lligams de Vilanova i la Geltrú amb el seu passat. ⑴


(hem de) "repensar com ens hem explicat a nosaltres mateixos i com hem omès l'esclavisme i el colonialisme del qual ens vam aprofitar a través de noms ‘il·lustres'. Aquest silenci s'ha d'acabar." manifestava el regidor de Memòria Històrica, Enric Garriga, a l'octubre de 2020. ⑴



No és la primera vegada que els promotors d'aquesta teoria, grups terroristes urbans d'extrema esquerra, amb vincles a Pyongyang, ataquen ⑵ l'escultura de Josep Tomàs Ventosa, el filantrop i benefactor de Matanzas.
Quant tardarà el Règim Cubà infiltrat en el CDRs ⑶ en proposar de nou treure la seva escultura del bell mig de la plaça de la Vila?



Que Francesc Gumà i Ferran fos membre de la Liga Nacional Antiabolicionista no demostra que recolzés l'esclavatge. Com tampoc n'és una prova fefaent que combatés la insurrecció cubana de 1868 com a membre del Cos de Voluntaris. Algú de vosaltres en podria testificar la seva implicació?
I en canvi, gràcies a ell tenim la façana de Sant Antoni, l'ampliació de la Rambla Principal i el ferrocarril a casa nostre. Quan tardaran en oficialitzar el nom Parque de los patos al Parc de Gumà i Ferran?


"La petjada Gumà a Vilanova i la Geltrú no es pot resumir en un sol edifici sino que va transformar totalment la seva ciutat natal. No només va ser un dels principals impulsors del comerç marítim entre Vilanova i Matanzas sinó que va reinvertir tota la seva fortuna en dotar la seva ciutat de les infraestructures necessàries per esdevenir una ciutat moderna." Marta Pérez, Visit Vilanova.


Que Salvador Samà, Marquès de Marianao, fos "compi yogui" entre d'altres d'Antonio López y López, Marquès de Comillas, conegut com "López el negrero", no significa que anés en contra dels Drets Humans. Com tampoc es pot demostrar amb prou vehemència que el seu enriquiment fou gràcies a les seves activitats relacionades amb el tràfic d'esclaus.
Quan tardaran els radicals en posar damunt la taula la idoneïtat del nom del Club Bàsquet Samà?


Josep Anton Vidal i Pascual a la seva mort va donar 40.000 pessetes (240 euros) per a la construcció de les canonades i les instal·lacions necessàries per portar aigua potable a Vilanova i la Geltrú.
Quant tardaran els contraris a la filantropia d'Amancio Ortega a tacar de sang el nom d'aquest il·lustre prohom vilanoví? Què serà de la plaça Miró sense aquella cosa (diga-li font) allà al mig?



Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris