Les xarlotades més imperdonables del Carnaval de Vilanova i la Geltrú

Una llista tan necessària com ofensiva de les pràctiques més discutibles del Carnaval vilanoví… amb espai obert perquè els lectors hi afegiu les vostres.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una cosa seriosa. Si no ho fos, no s'haguera mantingut fins als nostres temps. I en aquest ecosistema únic de plomes, xarangues, ordi i sucre, i també paperets, hi ha unes xarlotades que es repeteixen any rere any i que haurien de portar advertència sanitària.

Aquí va el rànquing no oficial però absolutament necessari de les pitjors xarlotades que pots veure al Carnaval vilanoví:

1. Comparsers amb perruca

La perruca és al comparser el que el ketchup a una paella: no hi pinta res. Que si, que ets vols fer veure i creus que el Carnaval és un bon moment per transvestir-te; però la perruca deixa-la per la Comparsa del Vidalot, que precisament va néixer per això. Les comparses no són una rave del segle passat. De debò.

2. Banderers amb xiulets

Una figura ancestral del folklore contemporani: el banderer que, fins ara només guiava la comparsa i, d'uns anys cap aquí, fins i tot té un acte propi del Carnaval, amb ferum a incel. 

En molts casos justegen i només falta que portin un xiulet. No serveix per coordinar res, no marca ritme, no avisa de perill. Només emet un so agut i insistent que molesta i distorsiona l'harmonia de les xarangues. 

3. Mantons dels basars xinesos

El mantó: símbol de categoria, elegància i comparsa. Fins que entra en escena el mantó de polièster fluorescent amb serrells que desafien les lleis de la física. Quan el mantó fa electricitat estàtica i s’enganxa al braç, ja no és Carnaval: és un experiment.

4. Farcells de comparsers amb ampolles de Jägermeister

El farcell hauria de portar caramels. Però no. Hi ha gent que el converteix en una destil·leria ambulant. Quan obres el farcell i sembla l’inventari d’un after, alguna cosa ha fallat en la transmissió cultural.

5. Nens ballant en una carrossa de l’Arrivo

Res en contra dels nens. Tot en contra del concepte. Un Arrivo amb menors és com un concert de punk amb globus de la Peppa Pig. L’Arrivo és sàtira, crítica i mala bava. Si s'escolta una veu cridant “mira mama!”, potser ens hem desviat.

S'escolta el Sermó, i cap a casa a sopar i a dormir, que l'endemà arriba el Caramel.

6. Carrosses de l’Arrivo desfilant per la Rambla el dissabte de Mascarots

Un clàssic modern: confondre absolutament tots els actes. Quan una carrossa de l’Arrivo apareix el dissabte de Mascarots, el temps-espai del Carnaval col·lapsa. Ja sé que t'has gastat 500€ en la disfressa de l'Arrivo i la vols lluir, però és que això no és Sitges.

No t'has de gastar aquests diners, perquè aleshores ja no és el Carnaval vilanoví. Això va de sàtira, comunitat... no de deixar-s'hi el sou.

I ara la part important:

Aquesta llista no està ni de lluny completa.

De fet, sabem del cert que ens hem deixat xarlotades històriques... (però és divendres i encara no tenim la disfressa del dissabte de Mascarots!)

Explica'ns més xarlotades del Carnaval de Vilanova als comentaris d'aquest post.