Els supervivents de la pacificació del trànsit ens expliquen la seva vivència

Amb en Juan Luis Ruiz, la rambla segueix sense poder-se creuar en cotxe, però millor que amb l'Olga Arnau


Grup de vícitimes de la pacificació del trànsit a Vilanova i la Geltrú


Han passat 17 mesos d'aquell fatídic dia de gener on 40 carrers del centre van canviar de sentit, i 9 mesos de l'arribada al seu gual de l'últim veí del centre que quedava per fer-ho.


Malgrat totes les prediccions catastrofistes, a pesar de tots els renecs que es van viure aquells dies de final de gener de 2023, a desgrat de tots els maleficis que es van conjurar contra l'alcaldessa Olga Arnau, i no obstant la promesa juanluisiana del canvi, la realitat és que, 890 dies després, tot segueix igual.


Consultant a una de les persones a qui se li va presagiar el traspàs per no poder crear la Rambla, ens reconeix en exclusiva i encara viva, que "no m'he mort". "Segueixo sense poder crear la Rambla en cotxe, però em sembla que estic bé".



El secret de la seva supervivència dels homo- sàpiens


Els Homo sapiens s'han adaptat a una àmplia varietat d'entorns, des de deserts àrids fins a boscos densos, tundres gelades i carrers pacificats. Aquesta capacitat per viure en diferents climes i condicions ha permès a la nostra espècie colonitzar gairebé totes les regions del planeta.

Així doncs ha sigut aquesta capacitat d'adaptació el motiu principal per a la nostra supervivència.


No ho creia possible, però segueixo viu.


En Pere Pintor, un dels supervivents a la prohibició de creuar la rambla, ens reconeix que va patir ansietat i un principi d'ambulofòbia.

La fòbia a caminar s'anomena "ambulofòbia", podent provocar ansietat extrema a les persones que la pateixen quan han de caminar o pensar en caminar.


Però amb teràpia cognitivo-conductual, i acompanyament constant, finalment va aconseguir creuar Vilanova i la Geltrú en cotxe sense haver de fer-ho per la Rambla Principal.


«No va ser a la primera eh», explica el sr Pintor, «va ser un procés gradual: primer vaig anar per la carretera del carrer Josep Coroleu al Pare Garí, als dies següents fins a la rambla Samà, i vaig seguir avançant cap al carrer Parlament, al carrer Restauració, fins que finalment vaig arribar a creuar la Rambla. Va ser tot un repte!»


Com a premi i felicitació, la meva família em va regalar una entrada al circuït de Montmeló


Per la seva part, la Júlia Montornès reconeix patiment inicial en haver d'anar a comprar el pa a peu. De fet, «els primers dies vaig llogar un scooter elèctric per a persones amb mobilitat reduïda» reconeix aquesta altre víctima del tancament de la Rambla Principal als cotxes, «fins que un dia, em vaig empoderar i vaig anar-hi caminant».


Més d'un any i mig després, malgrat l'alcalde Juan Luis Ruiz va prometre obrir la Rambla de nou als cotxes, la realitat és que aquesta artèria de la ciutat segueix i seguirà sent una via pacificada a la circulació. És a dir, el motiu de l'apocalipsis ha sigut un soufflé pre-electoral en tota regla. 


«Tot seguir sense poder creuar la rambla amb cotxe», conclou en Miquel Aparicio, qui havia de morir al febrer de 2023 buscant el seu gual, «la veritat és que amb en Juan Luis Ruiz no la creuo millor que amb l'Olga Arnau».




Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris