«No pot ser que per fer un camí només necessitis fang i fusta. I la pedra?» lamenta el portaveu, que ja li semblava bé abans de començar a jugar.
Fa unes setmanes un grup d'amics gremials van quedar per fer una partida al conegut joc de taula 'Els Colons de Catan'. Però el que havia de ser una plàcida tarda de diumenge s'ha acabat convertint en el rosari de l'aurora, ja que els perdedors tenen poca tolerància a la frustració. És per aquest motiu que han escrit al mateix Klaus Teuber, el creador del joc.
L’escrit d’interposició recull possibles irregularitats detectades durant aquesta partida dels Colons de Catan, des de la redacció de les bases del joc fins a l'arbitrarietat de jugar amb daus hexàedres; passant per unes cartes de materials de fusta que no saps si són de castanyer o de tell, o que la Biblioteca i la Universitat donin 1 punt de victòria, i ser fills de papà (o de mamà) no.
Les normes estan bé fins que perds la partida. Aleshores s'han de qüestionar.
Els jugadors responsables d’aquesta iniciativa desitgen que el contenciós administratiu s’entengui com una eina de "necessària netedat procedimenal", i no pas com una rebequeria infantil de l'etapa dels 2-3 anys. És per això que recalquen que els únics objectius que tenen són garantir la lliure competència de tots i totes les jugadores, i de blindar el correcte funcionament de l'illa de Catan per mantenir la bona reputació dels Jocs de Taula i concretament de Devir, l'editorial del joc a Espanya.
Esto no es chachi, quiero ganar yo. Crida un d'ells, estirat a terra tot esgangalant-se la roba.
0 Comentaris