Pàgines

Passa al contingut principal

El retorn d'en moro Manani

Primeres imatges del conegut vilanoví després de dues dècades de la seva desaparició.

El Moro Manani a Kabul

Coincidint amb l'arribada a Kabul dels qui a Occident, experts ens el món àrab, anomenem Talibans, han corregut diferents imatges per la xarxa d'un senyor que s'assembla a en Manani, i que donaria resposta a 20 anys d'incertesa sobre la seva situació.


El moro Manani, el Grinx vilanoví

El sr. Manani, originari del Magreb, era un vilanoví a qui no li agradava el Nadal i, exercint la pirateria, cada any entrava al Castell de la Geltrú i engolia tot el que podia.


«...ja m'ho he cruspit tot. Cap vilanoví no podrà celebrar el Nadal.» proclamava en Manani.


Però en Maginet, el nostre heroi local després de la Carpa Juanita, aconseguia reduir-lo i el traslladava fins a la plaça de la vila on tornava a la mainada tot el que s'havia cruspit, vomitant-los caramels des del pati de l'ajuntament.

La carassa del Moro Manani a Vilanova i la Geltrú

De tothom és sabut que catalans i catalanes som més de femta que de vòmits; i és això el que va propiciar el seu acomiadament improcedent i la seva ràpida substitució.


La tradició mil·lenària de la carassa de Vilanova i la Geltrú

Segons documenta Trinitat Gilbert, «la reproducció del cap d' un turc, que havia estat derrotat a la batalla de Lepant (ocorreguda el 7 d'octubre de 1571) "va ser penjat sota l'orgue d'algunes esglésies i catedrals dels Països Catalans", segons els estudis de l'expert en folklore Masana Saburit. [...] Amb el pas del temps, la intencionalitat d'aquestes carasses (nom amb que es coneix el cap de turc penjat sota l'orgue) hauria estat espantar la mainada, especialment per Sant Esteve i Cap d' Any.»

Orígens de la Carassa d'en Manani, vilanova.cat


I ja que a Vilanova i la Geltrú en qüestió de folklore no ens inventem res, només cal veure la munió de cistells, coves i cargoleres que anualment van apareixent de la Geltrú,  al 1979 es va fer una reproducció del cap d'en Manani, la que durant el segle XVI i gran part del segle XVII havia presidit el famós orgue de l'ermita de Sant Cristòfol.


Recull de carasses dels Països Catalans
Caps de turc (carasses)


Devolució en calent a inicis del segle XXI

Des dels seus inicis fins a l'any 2000 es va procurar la seva occidentalització sotmetent-lo a varies operacions d'emblanquiment de pell. Però pels agents locals el problema va ser que seguia sent un moro, a diferència del Gegant de la porra que si que va acceptar la seva cristianització.

A partir d'aquí, en comptes de treballar per la seva integració, es va decidir fer-lo fora del país aprofitant que les lleis d'estrangeria encara no estaven tan consolidades com ara.

Segons els experts eco-multi-culturals, un pirata morisc era una mala influència pels infants, res a veure amb un pastor que fuma i no té control d'esfínters.

D'un dia per l'altre, amb malícia i nocturnitat, se'l va expulsar sense que la societat civil tingués l'oportunitat d'organitzar-se. I encegats per el "políticament correcte" al Nadal del 2001 l'ajuntament ens va colar un pastoret que es caga damunt de la mainada de la ciutat.





20 anys de merda

En els seus inicis es va organitzar alguna minsa protesta, sobretot pels vols del Carnaval, però no es va estructurar res més enllà d'uns concerts de Festa Major en memòria seva.


El Manani Rock va néixer l’any 2003 de la mà de cinc entitats vilanovines amb l’objectiu de complementar l’oferta lúdica que s’oferia durant la Festa Major. Any rere any durant totes les seves edicions ha portat a la ciutat grups d’èxit nacional i internacional.



I on ha estat en syid Manani durant aquests 4 lustres?

Si s'hagués dedicat al fútbol o al comerç d'armes hagués viscut a la península d'Aràbia. Però sent un pirata el més segur és que hagi estat en el consell assessor d'alguna distribuïdora. Tot són hipòtesi; fins a dia d'avui segueix sent una incògnita.



Mentrestant, milers de fills i filles de la ciutat, nascuts en aquest segle XXI, han crescut sense entendre què hi fa un senyor fumant en una finestra del pati de l'ajuntament, ni perquè se'ls caga al damunt.


El syid Manani és un taliban

Després de les primeres imatges d'en Manani a Kabul, tot indicaria que el moro vilanoví és un taliban. Per tant, el nom complet d'aquest personatge seria Iban Manani.


Saber que està viu ha fet aflorar encara més preguntes sobre el seu passat i el seu futur: on ha estat exactament aquests 20 anys? Què hi fa ara a l'Afganistan? Segueix vomitant caramels? Té intenció de tornar a Vilanova i la Geltrú a desterrar l'usurpador caganer? Serà en Bertrand Ndongo de Som Catalans!? Alguna entitat vilanovina el voldrà recuperar? En Simó en farà la versió en vímet per la Festa Major de la Geltrú? La Susana Peix n'escriurà la seva biografia?


On és en moro Manani ara?