Pàgines

Passa al contingut principal

Arriba el Gran Hermano a Vilanova i la Geltrú

La novel·la 1984 s'encarna en cada pam dels Blocs de l'Olià, on el seu veïnatge té la sort de viure sota la vigilància constant de les càmeres de seguretat.

Càmera de Vigilància del Red Bar de Vilanova i la Geltrú


Amb l'arribada de l'època de vacances augmenten els anuncis d'instal·lacions de sistemes de videovigilància per evitar els furts i ocupacions d'habitatges. Però hi ha un veïnat de l'est de Vilanova que rebutja una vegada i una altra, ferotgement, la invasió de les empreses de seguretat. Aquests grup de persones viuen amb la tranquil·litat de poder ser vigilats les 24 hores.


"Qui no cediria un mínim de llibertat individual en pro de la seva pròpia seguretat?" declara una veïna d'aquests edificis.


Al límit de la Llei

Tot i que la Llei sembla ser bastant clara dient que «La instal·lació de càmeres de videovigilància al carrer correspon únicament i exclusivament a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en el compliment de funcions de seguretat. Mai a empreses de seguretat privada.», aquesta comunitat de veïns es deu haver proclamat micronació independent tenint la seva pròpia llei de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. 

Càmera de seguretat del Red Bar de Vilanova i la Geltrú


Tanmateix la Llei Orgànica 3/2018, del 5 de desembre, genera uns supòsits extraordinaris pels quals si que es poden gravar espais públics:

«Les càmeres i videocàmeres instal·lades en espais privats no podran obtenir imatges d'espais públics llevat que resulti imprescindible per a la finalitat de vigilància que es pretén, o resulti impossible evitar-ho per raó de la ubicació d'aquelles. En tot cas s'ha d'evitar qualsevol tractament de dades innecessari per a la finalitat perseguida


Les càmeres doncs que envolten aquesta illa que consta de 3 edificis, varis comerços, aparcaments i trasters, graven permanentment seguint criteris d'intimitat i de proporcionalitat cap a les persones. Per aquests motius totes són càmeres rotatives, per tenir en el camp de visió la pròpia façana, dels carrers i places del voltant, i dels edificis contigus; i en un punt en trobem fins a 3 de juntes, per no perdre's res del que fan els vianants per la zona propera.

"Yo me siento mas segura viendo esas camaras grabando" explica una veïna d'un bloc d'edificis de l'altre banda de l'Avinguda Eduard Toldrà.

Càmera de Seguretat a l'Avinguda Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú



La llibertat té un cost

Amb l'augment alarmant dels delictes i de la percepció d'inseguretat a la ciutat, tal com proclamen prestigiosos mitjans de comunicació local, aquesta norantena d'habitatges viuen en una falsa il·lusió de seguretat que no s'adiu amb la realitat que es troben al creuar el carrer. 

Aquests veïns no tanquen la porta amb clau ni tenen contractada cap companyia de seguretat perquè el mono de Sunnyside ho controla tot. Fins i tot les moixaines de les parelles dins els cotxes, el volum de la compra dels residents, el consum de drogues, la pressió dels neumàtics dels cotxes aparcats... i corre el rumor que fins i tot es fa una verificació de salut del veïnat en entrar i sortir dels seus blocs de pisos.

Però el xoc que pateixen al confrontar-se amb la realitat és tan gran que alguns prefereixen no sortit de la seva illa de cases: han passat a comprar per internet, a teletreballar i a formar-se i divertir-se online.



El conformisme dels veïns i veïnes d'aquesta zona ha dut a aquest control absolut dels individus que acaba suprimint la seva identitat i restringint la seva llibertat. Però viuen contents. No han de preocupar-se per les seves coses, perquè ja hi ha qui ho fa. Gràcies Gran Germà!