Més de 10.000 persones, la majoria sense respectar les distàncies de seguretat, agafaran avui el tren, amb actitud joiosa i desinhibida, després de finalitzar les restriccions per la Covid19. Aquesta serà una de les principals aglomeracions que es registraran a la ciutat des d'aquest diumenge a les 00.00h.
Les forces de l'ordre i la seguretat han desplegat un 30% més d'agents, un dispositiu semblant al de les revetlles de Sant Joan i de Cap d’Any que ha intentarà evitar aglomeracions, fer complir les restriccions vigents i controlar el trànsit. No obstant això, aquest ampli dispositiu no podrà impedir que multitud d'inconscients es desplacin als seus lloc de treball.
Balanç dels primers dies sense estat d'alarma
El director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, ha criticat el comportament d’aquells que amb la fi del confinament han participat (i seguiran participant durant la seva vida laboral) en les aglomeracions on no es compleixen les mesures sanitàries. “És intolerable, irresponsable i insolidari”, ha manifestat a RAC1, afegint que el que s’ha acabat és l’estat d’alarma i el confinament nocturn, però no la pandèmia.
Per la seva banda, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha posat de manifest la seva preocupació per la celebració de la fi de l’estat d’alarma als carrers.
Veient imatges de @FAQSTV3 vull recordar que s'acaba el toc de queda, no la pandèmia. No ens confonguem ! Cal continuar preservant les mesures bàsiques individuals !
— Jaume Padrós 🎗 (@jaumepadros) May 8, 2021
I el secretari general de Salut, Marc Ramentol, en declaracions a TV3, també s'ha sumat a la crida a mantenir la prudència perquè la pandèmia “encara no s’ha acabat”.
"Encara no és el moment de relaxar-nos" ha sentenciat el secretari general de Salut.
Retorn a la normalitat prèvia a la pandèmia
Són inquantificables les persones assalariades que desitjaven l'arribada d'aquest 9 de maig per poder posar fi a l'estat d'alarma, i aferrar-se amb extrema il·lusió a l'opció del retorn permanent al lloc de treball.
"Ara el meu cap ja no em pot obligar a treballar des de casa", afirmava un jove que inverteix 4 hores diàries per desplaçar-se al lloc de feina.
Malgrat la indiscutible conciliació de la vida personal i laboral, i la reducció de despeses (principalment pel transport), totes les persones entrevistades es negaven a oferir millor productivitat i reducció de l'absentisme a les seves empreses, al·legant el preu indiscutible que ofereix poder disposar entre 1 i 5 hores diàries per desplaçar-se fins als llocs de treball.
"Currar. Currar. Currar, currar, currar. Hemos venido a apretujarnos, nuestra salud nos da igual." cantaven en un vagó de tren, fa escassos minuts, un grup de teleoperadores camí de la feina.
Representants de la patronal de diferents sectors empresarials ja han demanat reformular la recent llei que regula el teletreball a l'empresa privada, sobretot en el punts que fa referència a la voluntat mútua i a la reversibilitat. La seva postura es basa en tots els estudis on es fa palès que el teletreball té més punts forts que el treball presencial:
- El teletreball: Revisió i estudi qualitatiu de la implantació del teletreball en temps de Covid-19. Guillem Ibañez Faus. 2020.
- El teletreball. Implicacions socials i per a laformació. Jaume Sarramona i Gonzalo Vázquez.
"Les possibilitats de transferència del teletreball són molt amplies, tant que gairebé no hi ha àmbit de l'activitat laboral que no pugui realitzar-se en part - i alguns plenament- a través d' aquesta modalitat"
Jaume Sarramona i Gonzalo Vázquez
- La Covid-19 impulsa el teletreball. Lukas Schaefer. 17/06/2020
- El teletreball abans i després de la Covid-19. Joan Ramon i Prats. 2020
- A distància o presencial? Avantatges, inconvenients i alguns desafiaments ètics del teletreball. Salvador Estapé Triay. 2020.
- Productivity gains from teleworking in the post COVID-19 era : How can public policies make it happen?. OCDE. 07/09/2020
«la crisi podria actuar com a catalitzador i promoure l'extensió de més i millors pràctiques de teletreball en les empreses, incrementant l'eficiència i el benestar dels treballadors i treballadores, i reduint els costos de producció»
- Treballar en temps de COVID-19 : l’impacte del teletreball. Martín Vicente-Ruiz, Mercè; Bastida Vialcanet, Ramon; Piqué i Anguera, Ferran. 2020.
- Teletreball – Post-COVID. Reflexions i línies d’actuació. Grup de Treball de Transformació Digital Comissió de Societat Digital. 12/2020
- 5 raons per les quals els empresaris guanyau amb el teletreball. Fundació Bit. 06/07/2012
Malgrat això, els directius de la major part d'empreses catalanes viu amb preocupació l'oposició frontal dels seus treballadors al teletreball, negant-se a la voluntat ferma de la conciliació de la vida laboral i personal que potencia la patronal, i posant en risc les seves pròpies vides en una situació de pandèmia que encara no ha finalitzat.
"No puc obligar a que les persones contractades de la meva empresa puguin anar a buscar els seus fills a l'escola, estalviant-se així cangurs i extraescolars", afirma amb resignació una cap de RRHH d'una multinacional vilanovina.
Entrades
0 Comentaris