Unten amb merda un aparcabicicletes

4/16/2021 03:00:00 p. m.

Pluja d'ous, aparició de pigmentacions fàl·liques i nazistes, vexacions a menors i restes de pràctiques coprofíliques: L'estrany cas del carrer Canigó de Vilanova.

Fotografia de @DamiaMartin1980 a Twitter

Amb l'arribada del confinament va ser necessari reformular l'espai que la ciutadania havia anat cedint als vehicles pel que fa a l'ocupació dels carrers. Un dels casos n'és el carrer Canigó on, ja amb anterioritat, l'ajuntament havia treballat amb la comunitat educativa, associacions de veïns i la desapareguda Plataforma Camins Escolars la seva reducció d'accidentabilitat i seguretat viària.

A inicis del curs 2020-2021 es va optar pel tall de trànsit en les franges d'entrada i sortida de l'escola Canigó i de la Llar d'Infants El Drac, però veient que la minimització dels riscos per la vida i salut de les persones no es feien palesos, es va optar pel tall de trànsit de forma permanent.

Des d'aquell 4 de novembre de 2020 fins a dia d'avui, un grup artístic anònim vilanoví conegut com a Els Menjamerdes han utilitzat la via pública i l'alumnat del centre com a part de la seva obra reivindicativa: han llençat tomàquets i ous a l'aire, han omplert les parets de l'entorn de pintures rupestres, han victorejat famílies, i han versionat el "Two girls one cup" en un aparcabicicletes, entre d'altres accions.



Amb el clam unànime dels partits polítics de la ciutat condemnant la vexació exercida contra els nostres menors, i l'acció determinant unísona de tot els membres del ple municipal, la Plataforma Camins Escolars va decidir dissoldre's.

Un exemple n'és aquesta moció de "condemna de qualsevol forma de violència, actituds intolerants i intransigents que s'allunyen totalment del dret de manifestació, la llibertat d'expressió i de la democràcia" que es va presentar al ple muncipal:


Davant de la última performance dels Menjamerdes, i aprofitant la proximitat amb la diada de Sant Jordi, la comunitat educativa farà entrega de dos llibres al col·lectiu d'artistes coprofílics: "Tot el que sé de la caca", de Jaume Copons i Mercè Galí, i "Què portes dins del bolquer?", de Guido Van Genechten.


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris