Mentre fa cua a la caixa del Decathlon, un senyor es pregunta per què tanca l'Olària Esports

Persiana abaixada de la històrica botiga Olaria Esports al centre de Vilanova i la Geltrú, un comerç de tota la vida que tanca després de més de 70 anys mentre els clients omplen el carro al Decathlon i al Parc Comercial.


"Ara si que haurem de comprar al Parc Comercial", assegura amb contundència, "no ens deixen més opcions!

Moments de gran introspecció filosòfica s'han viscut aquest cap de setmana a la cua del Decathlon, quan un client, amb un carro ple de samarretes tècniques a 3,99€, va verbalitzar el dubte que sacseja tota una ciutat: “I per què deu tancar l’Olària?

Sembla ser que l'home es va fer la pregunta amb un to sincer, gairebé innocent, mentre escanejava els productes en mode autoservei, evitant així qualsevol contacte humà que pogués donar-li alguna pista.


És estrany, eh?”, insistia. “Amb lo bé que anava el comerç de tota la vida.


Minuts més tard, el mateix client reflexiu, tot passejant pel MediaMarkt, ja planificava el futur amb determinació: “A partir d’ara ho haurem de comprar tot al Parc Comercial Vilanova. És més còmode, aparques gratis i no has de saludar ningú.”



Diversos estudis apunten que el 87% dels clients que lamenten la desaparició del comerç local ho fan des de dins d’una gran superfície, sovint mentre busquen descomptes en productes que no necessiten però que “ja que hi som”.

Des del consistori, la davallada del comerç local ha portat el ple de l’Ajuntament a aprovar la creació d’un cens de comerços centenaris que protegeixi el teixit comercial i reforci la identitat local. La proposta pretén avançar-se a que Comestibles Coll acabi convertit en un Benetton, l'Anjosmarc en una asseguradora, la merceria Albà o el Canaletes en un kebab, el Ramblas en un Llongueras, o l'Espiga d'Or en "ves a saber què".


El comerç local encara es pot salvar!

Per la seva banda, alguns veïns encara mantenen l’esperança. “Potser si fem una mica més de cua a les botigues de tota la vida i una mica menys a les caixes automàtiques…”, suggeria una dona, abans de ser interrompuda per una notificació d’oferta flash.


A 2 quilòmetres d’allà, just al centre de la ciutat, la mítica Interesport Olària abaixa la persiana després de més de 70 anys vestint generacions senceres de vilanovins. I així, entre ofertes irresistibles i nostàlgies puntuals, Vilanova i la Geltrú continua avançant cap a un futur on el comerç local serà recordat amb molt d’afecte… sempre que no impliqui haver-hi de comprar.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris