Es descobreix la referència més antiga al Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú

Les Homilies d’Organyà: els primers versots del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú

Un descobriment històric ha sacsejat tant la comunitat acadèmica com el món del folklore: les Homilies d’Organyà, fins ara considerades el primer text literari en català, podrien ser en realitat uns versots del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú durant un correfoc medieval.

Noves referències històriques al Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú 

Segons l’equip de filòlegs que ha revisat el manuscrit, la prosa solemne amaga crítiques ferotges a monarques, clergues i fins i tot a l'obra de l'artista Loys d’Amarés lo Pintor. Un passatge concret sembla ser la precursora del "No fem soroll, fem cultura", amb un redactat que cita "No fem brogith, mas fem cultura”.

L’Associació Cultural Ball de Diables ja ha celebrat la troballa, assegurant que “això confirma que nosaltres, creats al 1992, som l'associació de diables més antiga de Catalunya, i del món!”.

Referències històriques del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú 

Aquesta mateixa setmana s'ha trobat la referència més antiga documentada del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú a la Festa Major de la Geltrú, amb data del 15 d’agost de 1850. El Diari de Vilanova recollia així la seva participació:

“El baile de los <gitanos,> el de los <diablos> los <enanos> y el <dragón> recorriendo las principales calles de la villa inauguraban con la algazara consiguiente un dia que por espacio de mucho tiempo no habian visto los Geltrunenses aparecer con tanta animacion y alegria.”

Aquesta nova dada se suma a les ja conegudes de 1852, 1859, 1862, 1866, 1867 i 1893, que testimonien la presència dels diables vilanovins al nucli geltrunenc al llarg de la segona meitat del segle XIX.

Però a Vilanova i la Geltrú, la presència de diables està documentada des de 1710, acompanyant la Mulassa amb foc i carretilles. El 1832 apareixen com a Ball de Diables propi, actius durant tot el segle XIX a festes majors i Carnaval. Després d’un llarg silenci, el Foment Vilanoví els recupera el 1947 amb vestits nous i versots satírics, però tornen a desaparèixer fins a 1972, quan un nou grup els impulsa fins als nostres dies.

Patrimoni festiu i ara també literari

Amb la nova “troballa” de les Homilies d’Organyà, el Ball de Diables passa de ser patrimoni festiu vilanoví, a reclamar també un lloc com a fundador de la literatura catalana.

Si vols saber més sobre la història i curiositats del Ball de Diables, consulta també: Història oficial del Ball de Diables.