La cerimònia de naixement de la Víbria de Sant Joan va incloure la crema solemne d’un pi com a ofrena ancestral, i la visita de víbries llegendàries.
Nit històrica la d'ahir dissabte al barri de Sant Joan, que va viure el solemne i primitiu ritual de naixement de la seva nova Víbria de foc. Tal com “marca la tradició” la cerimònia va incloure la crema d’un pi del parc de la Torre d’Enveja, que va ser sacrificat com a “ofrena natural” per donar força i esperit a la nova bèstia.
Fonts de la colla afirmen que el foc purificador de l’arbre servirà per garantir molts anys de correfocs espectaculars i sense pluja. “Tot estava previst”, assegura en Xavi, diabló de l'associació de la Víbria i cap ritualista. “Cada víbria que neix ha de rebre l’esperit del bosc... i del fum de pi. Si no crema un arbre, després no treu guspira amb ganes”, va rebel·lar seriós mentre esperava el camió de bombers.
Víbries convidades d’honor: Reus, Barcelona i Tarragona
El naixement no va ser solitari: per primera vegada a la història moderna de Vilanova, van acudir tres víbries de renom per beneir la nova germana foguera:
- La Víbria de Reus, mestra de la pirotècnia i llegenda de les Festes de Misericòrdia,
- La Víbria de Barcelona, amb més de 600 anys de mal geni i fum al darrere,
- La majestuosa Víbria de Tarragona, la reina de Santa Tecla. La Santa Tecla bona, la de Tarragona, no la de Sitges.
Sobre les onze de la nit, totes tres van envoltar el pi abans de la ignició ritual, dansant i llençant espurnes mentre els tabalers marcaven el compàs de sacrifici. Un moment intens i gairebé místic: «Semblava una escena de 'Bailando Con Lobos'», va explicar un espectador amb ulleres enfarinades de cendra.
La crema del pi: símbol de fertilitat, força i esperit
Lluny de ser un accident fortuït, la crema del pi estava escrita en el guió secret del ritual de naixement: un acte ancestral —redescobert per Bienve Moya— que simbolitza la transmissió de l’esperit del bosc al foc festiu. «Sense pi cremat, la Víbria neix sense ànima», explica el conegut folklorista vilanoví.
Els bombers locals, convidats improvisats d’honor, van aplaudir la iniciativa amb un somriure còmplice, tot i demanar que la pròxima vegada s’esculli un pi de plàstic ignífug “per si de cas la tradició es descontrola”.
Veus del ritual de la crema d'un pi pel naixement d'una Víbria
Una veïna —amb la veu enrogallada per l'emoció i el fum— declarava:
«Jo no sabia que això es feia, però mira... La festa ha quedat de primera.»
Després d'aquesta litúrgia ancestral, la Víbria de Sant Joan ha acceptat el seu esperit de foc i està preparada per encendre places senceres durant molts anys.
El nou ritual de la Víbria arriba per quedar-se
Veient l'èxit, els organitzadors ja pensen en repetir la cerimònia l’any vinent, amb alguna millora: «Potser cremem una olivera petita en un test, perquè si continuem així, en 50 anys no hi haurà Parc de la Torre d'Enveja» comentava un dels diablons que acompanya la nova Víbria de Vilanova i la Geltrú.
Les víbries convidades, per la seva banda, han marxat satisfetes: sembla que fins i tot la de Reus ha suggerit cremar el seu arbre de maig de cara a l'any que ve.
1 Comentaris
No us preocupeu, l'arbre està intacte el que va cremar va ser la pinassa seca que hi havia acumulada.
ResponElimina