Ni la CUP aconsegueix frenar la invasió de les tites
La paritat al ple municipal de Vilanova i la Geltrú ha patit un nou revés després que, en poques setmanes, tres dones regidores hagin estat substituïdes per tres homes. La Conquesta dels Naps ha provocat crítiques entre col·lectius feministes locals, que alerten d’una invasió "titànica” en un espai que havia assolit quotes de representació més equilibrades.
El primer relleu va ser a Junts Per Catalunya, on la Blanca Albà va ser substituïda per Gerard Figueras. Pocs dies després, ERC va anunciar el relleu d'Olga Arnau per Francesc Xavier Serra. Finalment, la CUP ahir va substituir la seva regidora Tània Reyes per Pau Mateo. El resultat: tres cadires femenines buides i tres homes ocupant-les. Tres tites noves al poder local.
Tres tristes tites trigaven al ple municipal
Fonts municipals han qualificat els canvis de “coincidència”; però no sembla ser casualitat, sinó la dinàmica de sempre: quan una dona es mou sempre apareix una polla. Ni tan sols la CUP, que sempre havia defensat la presència activa de dones, ha evitat el relleu masculí. "És com si cada vegada que una dona deixa el càrrec, caigués automàticament un nap del cel per ocupar-lo”, afegeix una militant d'un dels tres partits.
Per ara, cap de les formacions polítiques implicades no ha fet cap autocrítica pública sobre la pèrdua de representació femenina. La CUP, sempre tan combativa quan toca fer pancartes i proclames feministes, ha deixat que la gran tita municipal aterrés sense oposició. ERC, els de la república feminista de cartolina, tampoc han trobat cap dona a punt per fer el relleu. I Junts... bé, Junts només recupera els seus clàssics masculins de sempre. Gerard Figueras, que sempre torna, com l'all-i-oli.
Els col·lectius feministes realitzaran accions de denúncia per visibilitzar aquest cop d’estat silenciós? Caldrà tornar a celebrar, 10 anys després, la processó del Cony Insubmís?
Santa Vagina del perpetu orgasme, deslliure'ns del Patriarcat
Aquest episodi posa en evidència una tendència persistent en molts ajuntaments: malgrat els esforços per garantir la paritat a l’inici de les legislatures, els relleus i les substitucions acaben perpetuant la presència masculina als espais de decisió. Els partits, sovint, no activen mecanismes per assegurar que les dones siguin també candidates prioritàries quan es produeixen vacants, i el resultat és una lenta però constant "re-masculinització" de les institucions. El cas de Vilanova i la Geltrú no és una excepció, sinó el reflex d’un patró generalitzat arreu del país, on els homes tornen a ocupar les cadires de poder quan el focus mediàtic de la paritat s'apaga.
0 Comentaris