Ahir a la tarda, durant el que havia de ser una jornada de tranquil·la torrant de castanyes a la voreta del foc, el gat Marrameu, estimat protagonista de la mainada catalana, va patir un fatídic accident domèstic que ha deixat esmaperduts els seus seguidors. Segons fonts properes, una castanya excessivament temperamental li va petar als morros, provocant-li una mort instantània. La tragèdia va sorprendre tothom, ja que el senyor Marrameu sempre havia dominat l'art de torrar castanyes.
Amb tot, i malgrat el seu final inesperat, els seus amics i familiars han assegurat que Marrameu “ha mort com vivia: envoltat de foc, castanyes i caos.”
Marrameu: el rei del terrat i els llençols
La mort de Marrameu, però, no ha estat lliure de rumors. Alguns veïns apunten que Marrameua, la seva companya de peripècies, podria estar implicada en l'assumpte, ja que se'ls havia vist sospitosament embolicats en un llençol moments abans del fatídic incident.
Segons testimonis propers, feien veure que Marrameu era un home, quan, en realitat, només era una fulla de col. Malgrat això, les autoritats han descartat qualsevol implicació de Marrameua.
La vida (domèstica) després de les aventures
Després de tants anys d'aventures saltant per terrats i balcons, Marrameu havia trobat la calma a la seva llar, on compartia vida amb una gateta que li cosia tots els mitjons. Aquesta relació estable havia frenat les famoses escapades nocturnes de Marrameu, que, últimament, es dedicava més a la costura que a les acrobàcies urbanes. La seva parella, profundament afectada per la pèrdua, ha demanat privacitat en aquests moments difícils.
Un adéu entre fustes i cançons
A la cerimònia, prevista pel capvespre del 31 d'octubre, es preveu que la comunitat felina i humana s’acomiadi de Marrameu amb una última picada d’honor.
Pica ben fort, pica ben fort, que piques fusta
La capella ardent s'obrirà aquesta tarda al mateix cementiri municipal, oberta a tots els que vulguin retre homenatge al felí més popular de la tardor, i on se'n preveu una gran afluència. Marrameu sempre serà recordat per la seva alegria, el seu amor per la fusta i el seu esperit juganer.
Que en pau reposis, Marrameu.
0 Comentaris