Aquest cap de setmana, el pati del castell de la Geltrú ha estat transportat a l'Edat Mitjana amb el rodatge del documental "Vilanova 1274", que produeix Canal Blau per commemorar els 750 anys de la Carta Pobla de Vilanova de Cubelles.
Amb l'objectiu d'evocar aquesta gràcia atorgada per Jaume I, un equip de cinquanta persones, entre actors, figurants, producció, vestuari, caracterització i un equip de gravació han fet possible que el Castell de la Geltrú es convertís en l’escenari d’un seguit de seqüències que serviran per il·lustrar aquest documental que s’estrenarà en breu..
 |
| IG @jaumeing |
Però diferents experts han detectat que aquest mercat que prometia ser fidel a l'època no ho era tant... o si. Anem a veure:
Balança de Roberval
El primer detall que ha cridat l'atenció als experts és la presència d'una balança de Roberval, un invent del segle XVII. No és fins el 1669 que Gilles Personne de Roberval posà els plats sobre el travesser basculant. Fins aquell moment, les bàscules tenien les safates penjant del travesser o eren de tipus romà.
Al taulell dels comerços del segle XIX i fins ben entrat el XX hi havia unes balances com les del mercat de la Geltrú. Pot ser la dona de la parada de fruita i verdura és una autoestopista galàctica...
Pomes Golden a la Geltrú de 1274
La poma que acostumem a menjar és la varietat Golden, que és d’origen americà. El seu color és groc brillant o lleugerament verdós segons la maduresa. Podem trobar-ne en el mercat durant tot l’any, però dubtem que a la Geltrú del 1274 n'hi hagués. Bàsicament perquè no es va crear fins a finals del 1800.
Després hi veiem la varietat Fuji, que és procedent del Japó. Al s. I a.C. ja hi ha constància de la ruta de la Seda, però suposem que al costat del Torrent de la Pastera s'hi deuria trobar la varietat Reineta.
Resulta que els nostres avantpassats medievals eren més globalitzats del que pensàvem, amb gustos fruiters dignes del segle XXI.
Els carbassons a l'Europa medieval
Els carbassons, que no van arribar aquí fins a l'inici del comerç amb Amèrica, s'han colat en aquesta festa geltrunenca com tots els vilanovins que només apareixen pel barri per poder participar del sopar a la fresca.
Pastanagues de color taronja?
Les pastanagues si que eren conegudes per la població autòctona, ja que van ser introduïdes a la península pels moriscs al segle VII. Malgrat això, eren de color porpra.
La pastanaga moderna es va originar a l'Afganistan en aquesta mateixa època, tot i que no va arribar aquí fins més tard. Però no descartem que els horticultors medievals fossin més avançats en la genètica vegetal del que ens havien dit.
La síndria i les llimones
Cap al segle XVII els musulmans introduïren el conreu de la síndria a Europa, per això a terres de l'Ebre n'hi diuen melons de Moro. Però si la d'aquí és la de color verd fosc (tirant a negre), què hi fa a la Geltrú aquesta varietat americana?
Les llimones, que en aquell temps no es produïen per a la comercialització, també han decidit fer acte de presència. Potser el senyor feudal tenia una plantació secreta de cítrics.
Panotxes! Hem vist panotxes?
Tot i que al panís se l'anomena "Blat de moro", seria més adient anomenar-lo "Blat d'Índies", perquè de moro no en té res.
Aquest ja era cultivat a la zona tropical de Centreamèrica cap a l'any 7000 a.C. Però no va ser conegut pels geltrunencs fins l'expedició de Cristòfor Colom a Amèrica, i no va ser fins ben entrat el segle XVI que va ser introduït a Europa.
Pot ser la Geltrú del 1270 era un feu progressista i els seus habitants més carques, veient fruites i verdures masses modernes, van decidit creuar el Torrent de la Pastera i demanar protecció a Jaume I.
Aquestes petites errades no trenquen la immersió en la història, perquè l'important és el fil argumental que hi ha al darrere, sinó que hi aporten un toc d'humor involuntari.
Nyaps al cinema
Però "Vilanova 1274" no està sola en el club dels anacronismes cinematogràfics. En el clàssic "Braveheart" (1995), ambientat a l'Escòcia medieval, un cotxe blanc es colava en una escena de batalla, potser en una cursa contra el temps per salvar la història. A "Gladiator" (2000), una ampolla de gas prop de la quadriga de màxim ens fa preguntar si els romans ja coneixien els combustibles fòssils. A "Troia" (2004), es diu que es pot veure un avió al cel, potser un homenatge a la futura guerra aèria de la Guerra de Troia. A "L'Últim Samurai" (2003), un soldat amb un rellotge modern ens recorda que la puntualitat és clau, fins i tot en el segle XIX. I finalment, a "Indiana Jones i l'última croada" (1989), un avió apareix en el cel de la dècada de 1930, potser pilotat per algun intrèpid viatger del temps, donant peu a la seqüela del 2023, el Dial del Destí.
Així que la propera vegada que veieu un documental o una pel·lícula històrica, manteniu els ulls ben oberts; mai se sap quin petit detall anacrònic pot fer-vos somriure.
0 Comentaris