Per més que algú faci anys que viu i treballa a Espanya, el requisit per a poder votar és tenir la nacionalitat
Els ciutadans de Vilanova i la Geltrú són cridats a les urnes avui 28 de maig per triar els representants polítics municipals. Tot i això, hi ha una part de la població que en quedarà exclosa, tot i que viu, treballa i és arrelada a la nostra ciutat.
A Vilanova i la Geltrú hi ha censades 68.152 persones (dades del 2022), tanmateix només són 50.835 els vilanovins i vilanovines que tenen dret a vot. Això vol dir que 17.317 persones no podran votar per decidir sobre el model de ciutat que volen.
17.317 persones seria com si els barris de Baix-a-mart i la Geltrú junts no poguessin posicionar-se sobre les polítiques municipals, o com si la meitat dels lectors del diari Foll tinguessin vetada la possibilitat d'opinar si volen la ronda d'1 o 2 carrils.
De la població estrangera, només una minoria podrà votar a les municipals: els qui són originaris d’algun país de la Unió Europea o d’un país amb què l’estat espanyol ha signat acord de reciprocitat. La llista de països amb reciprocitat inclou Trinitat i Tobago, Bolívia, Xile, Colòmbia, el Perú, Paraguai, Corea del Sud, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Cap Verd i el Regne Unit.
Però el gruix de població d'origen estranger a casa nostra prové del Marroc, Argentina, la Xina i el Paquistan, països que no tenen convenis amb l’estat espanyol. Això fa que aquestes persones no puguin participar en les decisions que afecten la seva vida quotidiana, com ara la gestió dels serveis públics, la urbanització, l’habitatge, l’educació, la cultura, la salut, la seguretat, la mobilitat o l’ocupació.
La musa de la ciutat no té dret a vot
D'entre aquests conciutadans hi trobem la sra Nesi que, nascuda a El Cairo, fa 137 anys que viu i treballa al Museu Víctor Balaguer. Però tot i el seu inqüestionable vilanovisme, se li nega el dret a participar de la festa de la democràcia.
«Que els immigrants no puguem votar és racisme d'estat»
«Les eleccions autonòmiques o estatals encara podem parlar-ne, però que no pugui decidir sobre la meva ciutat és racisme!» escarneix la mòmia, «i tots els partits que no fan res perquè això canviï també ho són per omissió!»
I continua, «com pot ser que la decisió sobre cultura, que m'afectarà directament a mi, pugui dependre de quelcom tan banal com la nacionalitat i jo, que sóc part implicada des de fa més d'un segle, hagi de restar muda?»
«És que ja veig a venir que m'hauré de tornar a menjar en patates la Teresa Llorens»
Arran d’aquesta situació, ja fa anys que les organitzacions socials exigeixen que s’ampliï el dret de vot a la població immigrant, demanant que es modifiqui la llei electoral perquè es reconegui el dret de vot a totes les persones que resideixen al país, independentment de la seva nacionalitat o de la seva situació administrativa. Això ho consideren una qüestió de justícia i de democràcia.
Entrades
0 Comentaris