La desforestació de Ribes Roges provoca un èxode cap a l'Aragai

 

Jair Bolsonaro, el nou assessor de la regidoria de Medi Ambient, està supervisant la tala d'arbres de la ciutat.

La zona marítima de la selva vilanovina ha tornat a batre el rècord de desforestació aquesta setmana. Segons les dades del mateix govern municipal, obtingudes per mitjà d’observacions per satèl·lit, s'ha destruït una superfície cinc cops superior a la del mateix mes de l’any passat.

Tot i que la tala d’arbres a principis de juliol és força poc habitual a la regió perquè les pluges fan que moltes zones es tornin de molt difícil accés, aquesta setmana han desaparegut aproximadament 14 til·lers als carrers  Alexandre de Cabanyes i Joan d'Àustria, una superfície equivalent a 4 vegades la plaça del mercat de Vilanova i la Geltrú.

A més de la indústria de la fusta, la desforestació també es duu a terme per fer espai a nous projectes finançats pel fons Next Generation de la Unió Europea. És per això que entitats ecologistes com ARBA Litoral, Vilanova Verda, APMA Garraf - EdC, o la mateixa Associació Veïnal de Ribes Roges han demanat explicacions concretes a l'administració local i exigit un peritatge extern que validi la necessitat d'aquesta tala extrema.

Migracions forçades cap a l'Aragai

La tala massiva d'arbres fa que les tribus indígenes de Ribes Roges cada vegada tinguin menys recursos i menys espai per viure. Això ja ha provocat la desaparició de moltes d'elles, com els ibers d'Adarró, i l'èxode d'altres més enllà de la via del tren, cap als barris de la Sardana o de l'Aragai.

Els til·lers del carrer Joan d'Àustria són un element clau en la lluita contra el canvi climàtic, ja que absorbeixen moltíssim diòxid de carboni i l’emmagatzemen, retirant-lo de l’atmosfera i frenant l’escalfament del planeta. A més, també contenen ecosistemes únics, una enorme biodiversitat i és la llar de pobles indígenes que hi han viscut durant segles i lluiten per mantenir el seu estil de vida, lligat a la supervivència de l'arbrat dels carrers.