Reputats teòlegs i pedagogs es discuteixen des de fa una dies a les xarxes socials sobre la significació de la representació del naixement de Jesús.
El pessebre de la plaça de la vila d'aquest 2021, estrenat per la festivitat de Santa Llúcia no està exempt de polèmica: haters d'arreu de la ciutat, representants d'associacions de veïns experts en teologia, doctorats en antropologia religiosa que anomenen cagatió al Tió de Nadal, i llustres pedagogs estudiosos de l'origen del Nadal han posat en dubte la recreació d'enguany d’aquesta escena de la Bíblia a la plaça de la vila.
L'associació Pessebrista intenta donar raons a qui no té capacitat per assimilar-les
En un fil a Twitter, l'associació pessebrista de Vilanova i la Geltrú, encarregada de crear el pessebre de la plaça de la vila des de fa un tou d'anys, explica que:
Vet aquí els naixements de 2020 i 2021 del Pessebre de la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. I direu? Quin canvi més dràstic, oi? L'han encarregat a un grup diferent?
Doncs tots dos són obra de l'Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú i pràcticament els mateixos pessebristes.
Ha canviat, això sí, l'autor de les figures, el 2020 figures clàssiques de l'escola d'Olot i enguany ninots de paper maixé de l'artista Sergi Salvó, Iakaré.
Tot i així les xarxes bullen de polèmica sobre el pessebre d'aquest Nadal.
El 2020 es va optar per un pessebre molt tradicional i es van recuperar les imponents figures d'El Arte Cristiano, d'Olot. Aquesta instal·lació era dels pocs elements de Nadal que es mantenien inalterats. Calia que la connexió amb la tradició fos fàcil i potent.
El 2020 calia donar seguretat i força en un entorn de pandèmia i restriccions. El 2021 la pandèmia comença a ser més dominada gràcies als vaccins, però els efectes de la crisi social derivada s'han fet molt evidents. Cal donar un missatge social que evidenciï aquesta realitat.
No cal fer altra cosa que traslladar al segle XXI el misteri del naixement de Jesús. Amb la proposta d'Enric Benavent es treballa en aquesta adaptació. Es trien tres escenes clàssiques, l'Anunciació als pastors, el Naixement i la Fugida a Egipte.
Pastors al s. XXI? Sí, però per fer entendre el missatge cal cercar els personatges equivalents. L'anunciació la reben les persones més marginades de la societat, avui serien la gent sense casa que viu de recollir ferralla.
Josep i Maria cerquen posada però acaben en una establia, avui seria un garatge o una nau abandonada en un barri marginal. Ens inspirem en la Villa 31 de Buenos Aires, un barri marginal on s'edifica fins i tot sota l'autopista, però ben a tocar de l'opulenta ciutat moderna.
Sí, aquestes cases tan senzilles d'autoconstrucció recorden la Rue 13 del Percebe, com algú ha criticat. Però en un entorn tan humil esclata la solidaritat. Una lliçó que ens donen ara i adés la gent que menys té i que són els que més donen.
Però el poder, Herodes, té por que Jesús li faci ombra terrenal i la matança dels innocents. Josep, Maria i l'infant, dalt d'un ruc, han de fugir. Com després hauran de fugir tantes persones per escapar de la guerra, la persecució o la fam.
Unes fronteres infranquejables fan de la fugida un joc macabre on molts perden la vida, d'aquí alguns referents recents que l'artista Iakaré ha situat encertant-la de ple.
Però l'esperit de Nadal és viu alegre i humil, malgrat tot. Segur que els Reis us portaran moltes coses. Espero que aquesta explicació us hagi estat entenedora. BON NADAL A TOTHOM!!!
Enric Benavent, el culpable
Tal i com explica l'Associació pessebrista, l'ideòleg d'aquesta heretgia és Enric Benavent, professor a la Universitat Ramon Llull, qui després d'una llarga trajectòria de manufacturar diorames que ell anomena "socials", la seva obra arriba a la màxima esplendor en aquest pessebre exposat a la vista de tothom al bell mig de la plaça de la vila de la capital del Garraf.
Segons defensa el doctor per la Universitat Ramon Llull amb la tesi "Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en el pessebrisme" el més tradicional del pessebre és reinterpretar-lo constantment. ja que ningú coneix com va ser el naixement de Jesús, perquè aquest es basa en la “interpretació teològica” que en fan els evangelistes Lluc i Mateu, i no pas en la narració històrica.
Aquest vilanoví membre del grup pessebrista de Castellar del Vallès, de l'Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú i del col·lectiu el Bou i la Mula de recerca sobre pessebrisme, creu que aquesta tradició, com qualsevol altra manifestació cultural, està en constant evolució: els primers pessebres es van fer en monestirs i convents com a objecte de devoció. Més endavant les famílies riques van adoptar aquesta tradició convertint-la en un element d’ostentació social, ja que encarregaven les figures a grans escultors. I posteriorment, fa uns 200 anys, les classes populars van intentar copiar als rics i, amb figures de terracota, van introduir a les seves llars recreacions del naixement de Jesús de Natzaret. És en aquest punt on neix la tradició tal com s’entén ara.
Part de la seva obra pessebrística es pot consultar en el seu blog: Pessebre social
Entrades
0 Comentaris