Donand Trump, a un pas més pel Nobel de la Pau

L’abraçada del míssil: Trump reclama el Nobel per estalviar-nos el futur

A Donald Trump ja no li caben les medalles imaginàries al pit, però el Premi Nobel de la Pau és l'única figureta que li falta. El president dels Estats Units ha decidit que la pau no és aquest concepte avorrit de gent asseguda en taules rodones, sinó l’art de fer callar el veí abans que obri la boca. Per a ell, el silenci de les runes és la forma més pura de convivència: si no queda ningú dret, s’han acabat les discussions per la frontera o pel preu del petroli.

El seu pla mestre té una parada obligatòria a Veneçuela. Mentre el món perd el temps amb sancions de fireta, Trump ha realitzat el seu somni de portar la "democràcia de precisió" a Caracas mitjançant una pluja de foc. Per al magnat, el problema d'Amèrica Llatina no és la inflació ni el chavisme, sinó que encara no ha enviat prou "amor metàl·lic" des de l'aire per convertir el Palau de Miraflores en un solar edificable per a un nou complex de luxe amb camps de golf de divuit forats.

La tesi és brillant per la seva crueltat: la guerra és, en realitat, una "teràpia de parella" però amb portaavions. Trump defensa que és molt més humanitari esborrar un país del mapa en un cap de setmana que permetre una pau llarga, tediosa i plena de cimeres internacionals on no es menja bé. Segons el seu cercle íntim (format per ell mateix i un mirall), bombardejar és un gest de generositat suprema: t’estalvia l'esforç d'haver de votar, protestar o, simplement, existir en un món que ja és prou complicat sense països molestos que portin la contrària.

Mentre el Comitè Nobel intenta digerir aquesta "Operació d'Harmonia Universal" sense que els exploti el cap, el món ja tremola davant la possibilitat que la pau es converteixi en una marca registrada. Si finalment li donen el premi, la cerimònia serà a la seva mida: res de discursos acadèmics a Oslo; una desfilada de tancs banyats en pa d'or i un botó vermell al centre de l'escenari per si algun periodista gosa fer una pregunta fora de guió. Al cap i a la fi, la història no la escriuen els vencedors, sinó els que tenen prou munició per no deixar testimonis.